La sardana, dansa d'interès nacional
La sardana és una dansa popular catalana i és el ball nacional de Catalunya. Es balla en cercle seguint la música interpretada per una cobla. El nom pot fer referència tant al ball com a la música. És un element molt característic de la tradició i la cultura catalana, d’aquí la seva importància i tradició, fins al punt que el poeta Joan Maragall en el seu Elogi de la Sardana diu:
"La sardana és la dansa més bella
de totes les danses que es fan i es desfan,
és la mòbil, magnífica anella
que amb pausa i amb mida va lenta oscil·lant."
La Sardana, com a ball esta formada d’un nombre indeterminat de balladors, els quals formen un cercle agafant-se de les mans i mirant al centre, ballant en rotllana cap a dreta i esquerra amb un tempo bastant estable, amb un aire sovint lent i concentrat. Els components han de ser preferiblement parelles formades per home-dona però només cal un mínim de dues persones agafades per les mans per considerar que ja han creat una rotllana. La sardana és una dansa no excloent, de manera que qualsevol persona pot afegir-se individualment o en parella a la rotllana en qualsevol moment del ball (a no ser que es tracti d'un concurs o una exhibició).
El ball és més complicat del que sembla. Els balladors han de comptar el nombre de passos, així com identificar els canvis de ritme, de volum i d'altres motius musicals per a interpretar-ho correctament amb els passos, amb recursos com el salt, passos de moviment més ample, etc.
La sardana actual té dos estils de ball, l'estil empordanès i l'estil selvatà, en funció del peu amb què s'inicia i acaba el ball: l'estil empordanès, majoritari, ho fa amb l'esquerre, i l'estil selvatà ho fa amb el dret.
La música de la sardana és tocada per una cobla, que en general consta de 12 instruments tocats per 11 músics. Quatre d'aquest instruments (tenora, tible, flabiol i tamborí) són instruments típicament catalans; els altres quatre són més convencionals (contrabaix, trompeta, trombó i fiscorn). La música de la sardana (que forma part del que genèricament es coneix per música de cobla) té quasi sempre compàs binari, de 2/4 o 6/8, i pot ser escoltada en forma de concert. Algunes composicions afegeixen un acompanyament coral, I hi ha més de 25.000 partitures per sardana però només les versions instrumentals són usades per ballar, ja a nivell popular en festes majors i celebracions, i també en actes exclusivament sardanistes, com ara les ballades (també dites audicions), els aplecs i en concursos i exhibicions de colles.
El passat dimarts 5 d’octubre de 2010, el Govern de la Generalitat de Catalunya va aprovar la declaració de la sardana com a “element patrimonial festiu d’interès nacional”.
Amb aquesta declaració la sardana queda inscrita en el Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya i passa a ser considerada “dansa d’interès nacional”. En l’actualitat hi ha més de 300 colles sardanistes a Catalunya i 60 a la Catalunya Nord.
La declaració és fruit d’un llarg procés participatiu de les entitats sardanistes i de més de dos-cents municipis de Catalunya, que amb el lideratge de la Federació Sardanista de Catalunya, arrencava amb una petició al Parlament de Catalunya.
El 5 de maig de 2009 el Consell de govern va impulsar el procés que ha dut a aquesta declaració, tot fent l’encàrrec al Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació per tal que la sardana fos declarada 'dansa nacional'.
L’1 de juny de 2010, vista la documentació elaborada pels tècnics del CPCPTC, el Consell de Cultura Popular va informar favorablement sobre aquesta proposta destacant “el paper de la sardana com a manifestació cívica i cultural de participació comunitària, de caràcter evolutiu i variable paral·lel als canvis socials que ha anat experimentant la societat catalana, arribant a esdevenir símbol de catalanitat dins i fora de Catalunya”.
La declaració és un altre pas per a la preservació i promoció de la sardana com a manifestació que és del patrimoni immaterial de la nostra cultura.
QUÈ FEM A PARETS?
A Parets, referent a la sardana es realitzen tres audicions l'any: a la Festa Major d'Hivern, a la Festa Major d'Estiu i Diada Nacional de Catalunya.
El 2 de maig de 2004 és va fer una anella a l’entorn de l’església de Sant Esteve de Parets per celebrar els 1100 anys d’història de Parets, sota l’organització de l’Ajuntament de Parets i la Parròquia de Sant Esteve, per tal de ballar una sardana en memòria d’aquesta data tan significativa. Alhora, juntament amb aquest acte, també es va estrenar la sardana “Parets, vila mil·lenària” escrita per Jordi Azagra director de l’Escola de Música de Parets, i amb la lletra escrita per Jaume Anfruns, capdavanter del Niu d’Art poètic. La Cobla Ciutat de Girona va ser la encarregada d’enregistrar la música i el cantant Joan Gallemí hi posar la veu. Aquesta sardana la toquen totes les cobles que venen a actuar a Parets, com a fet propi i característic de la sardana paretana.
