Carnestoltes

El Carnaval és una celebració que pertany al culte lunar. Per aquest motiu, és una festa mòbil. Aquesta s'ha d'emmarcar dins un cicle sencer amb sentit propi, el cicle que precedeix la Quaresma. Per tal de situar-lo en el calendari:

  • Hem de buscar la primera lluna plena posterior a l'equinocci de primavera, el 20 de març.
  • El diumenge següent és Diumenge de Pasqua i el diumenge de la setmana anterior és Diumenge de Rams.
  • A partir d'aquest últim comptem quaranta dies enrere i tenim el Dimecres de Cendra, el primer dia de Quaresma i últim de Carnaval.
  • Així, doncs, Dimecres de Cendra es mourà entre el dia 4 de febrer i el 10 de març, i el Dijous Gras ho farà entre el 29 de gener i el 4 de març.

El Carnaval també està molt relacionat amb la tradició cristiana. Es celebra uns dies abans del Dimecres de Cendra, dia en què comença la Quaresma. En la tradició cristiana, és el període de quaranta dies d'abans de Pasqua que el calendari litúrgic cristià assenyala per a preparar-se per a la Setmana Santa. Comença el Dimecres de cendra i acaba el Diumenge de Rams.

L'objectiu de la Quaresma és establir un període de reflexió i penitència en el que els cristians tinguin temps de preparar-se per la celebració pasqual. Tradicionalment és un temps de sacrifici en els quals, per exemple, no es pot menjar gaire, es practica dejuni i abstinència. Per això, durant el Carnaval hi ha més llibertat i es trenquen moltes regles. Cal aprofitar per fer tot allò que després no es podrà fer.

Dos personatges han representat històricament la lluita entre el que signifiquen el Carnaval i la Quaresma. Per un costat, el rei Carnestoltes, un personatge gruixut, bevedor i esbojarrat. Per l’altre, la seva enemiga, la vella Quaresma, una vella de set cames que dejuna i és vegetariana.

La Vella Quaresma és la representació de l'expulsió de la mort i de la Quaresma. Adopta la forma d'una vella arrugada i xaruga, amb set cames que va perdent d'una en una a mesura que van passant les setmanes de Quaresma. Va vestida com una pagesa mallorquina (coneguda com a Jaia Corema) o una vella catalana, amb riques robes de seda. A les mans du dos bacallans, o bé un bacallà i una graella. Era l'encarregada de procurar que els infants mengessin peix per Quaresma. Se'ls amenaçava dient-los: "Si menges carn, sa Jaia Serrada vindrà i se t'endurà".

Durant els dies de carnaval el rei Carnestoltes i la vella Quaresma mantenen una ferma lluita. La vella Quaresma acaba guanyant, i s'abandonen les lleis del rei Carnestoltes: els banquets, la festa boja i el desordre donen pas al dejuni, a l'ordre i a la calma.

Segons la tradició, els menjars abundants es canvien per un règim de sopes amb oli, verdura i aigua. Només els diumenges es podia menjar peix. Per això, la vella Quaresma porta sempre un tros de bacallà.

CARNESTOLTES 2017

Diumenge 27 es va celebrar la Festa de Carnestoltes a Parets del Vallès. Va ser un èxit de participació tan a nivell de comparses, de disfresses individuals així com de públic assitent al llarg de tota la rua per l'Avinguda Catalunya, des del pavelló Joaquim Rodríguez fins a la plaça Dtr Trueta.

El jurat va premiar,

En categoria individual intantil:

1r premi  Submarí Tauró  2n premi  Rei Lleó  3r premi  Crispetes

En categoria individual adult

1r premi Medusa  2n premi Sombrero Loco  3r premi  Bruixa

En categoria de comparsa infantil

1r premi  DiverTrols   2n premi Las vespes de Parets

En categoria de comparsa d'adult

1r premi Ales al Vent  2n premi Picaxics

Que mai es perdi la ironia ni l'humor, ni les ganes de gresca ni la imaginació.