Carnestoltes
El Carnaval és una celebració que pertany al culte lunar. Per aquest motiu, és una festa mòbil. Aquesta s'ha d'emmarcar dins un cicle sencer amb sentit propi, el cicle que precedeix la Quaresma. Per tal de situar-lo en el calendari:
- Hem de buscar la primera lluna plena posterior a l'equinocci de primavera, el 20 de març.
- El diumenge següent és Diumenge de Pasqua i el diumenge de la setmana anterior és Diumenge de Rams.
- A partir d'aquest últim comptem quaranta dies enrere i tenim el Dimecres de Cendra, el primer dia de Quaresma i últim de Carnaval.
- Així, doncs, Dimecres de Cendra es mourà entre el dia 4 de febrer i el 10 de març, i el Dijous Gras ho farà entre el 29 de gener i el 4 de març.
El Carnaval també està molt relacionat amb la tradició cristiana. Es celebra uns dies abans del Dimecres de Cendra, dia en què comença la Quaresma. En la tradició cristiana, és el període de quaranta dies d'abans de Pasqua que el calendari litúrgic cristià assenyala per a preparar-se per a la Setmana Santa. Comença el Dimecres de cendra i acaba el Diumenge de Rams.
L'objectiu de la Quaresma és establir un període de reflexió i penitència en el que els cristians tinguin temps de preparar-se per la celebració pasqual. Tradicionalment és un temps de sacrifici en els quals, per exemple, no es pot menjar gaire, es practica dejuni i abstinència. Per això, durant el Carnaval hi ha més llibertat i es trenquen moltes regles. Cal aprofitar per fer tot allò que després no es podrà fer.
Dos personatges han representat històricament la lluita entre el que signifiquen el Carnaval i la Quaresma. Per un costat, el rei Carnestoltes, un personatge gruixut, bevedor i esbojarrat. Per l’altre, la seva enemiga, la vella Quaresma, una vella de set cames que dejuna i és vegetariana.
La Vella Quaresma és la representació de l'expulsió de la mort i de la Quaresma. Adopta la forma d'una vella arrugada i xaruga, amb set cames que va perdent d'una en una a mesura que van passant les setmanes de Quaresma. Va vestida com una pagesa mallorquina (coneguda com a Jaia Corema) o una vella catalana, amb riques robes de seda. A les mans du dos bacallans, o bé un bacallà i una graella. Era l'encarregada de procurar que els infants mengessin peix per Quaresma. Se'ls amenaçava dient-los: "Si menges carn, sa Jaia Serrada vindrà i se t'endurà".
Durant els dies de carnaval el rei Carnestoltes i la vella Quaresma mantenen una ferma lluita. La vella Quaresma acaba guanyant, i s'abandonen les lleis del rei Carnestoltes: els banquets, la festa boja i el desordre donen pas al dejuni, a l'ordre i a la calma.
Segons la tradició, els menjars abundants es canvien per un règim de sopes amb oli, verdura i aigua. Només els diumenges es podia menjar peix. Per això, la vella Quaresma porta sempre un tros de bacallà.
CARNESTOLTES 2018
Diumenge 11 de febrer
El Rei Carnestoltes ha presidit de nou el recorregut de la tradicional cercavila pels carrers de Parets, aquest diumenge 11 de febrer.
S'ha fet el recorregut per l’avinguda de Catalunya, amb sortida des del carrer de Monistrol, i fins al Poliesportiu Municipal Joaquim Rodríguez.
Ha estat un èxit de participació tan a nivell de comparses, de disfresses individuals així som de públic assistent al llarg de totas la rua.
El jurat ha premiat,
En categoria individual infantil.
1r premi COTXE. 2n premi JOCKER. 3r premi PARELLA.
En categoria individual adult.
1r premi PICAPEDRA 2n premi DRAC 3r premi ALICIA EN EL PAIS DE LES MERAVELLES.
En categoria de comparsa Infantil.
1r premi DÉU EGIPCIS 2n premi DIVER VAIANA.
En categoria de comparsa d'adult.
1r premi FANTASY FOUNDS 2n premi SENSE PARAULES.
Que mai es perdi la ironia ni l'humor, ni les ganes de gresca ni la imaginació.
